Guia dels bolets dels paisos catalans.

Des de fa poques decades, la natura torna a recuperar un gran prestigi.

Es parla, sovint amb una certa retorica, de la gestió sostenible, de rempobriment de la seva diversitat.

Pero en la fascinació que provoca sobre les persones que encara no están totalment insensibilitzades a causa de la vida urbana, hi ha quatre grups d'organismes que con­centren clarament el protagonisme: els ocells, les papallones, les flors i els bolets.

És curios que només els tres primers grups han inspirat els artistes, sobretot els poetes, potser perqué están relacionáts amb la primavera, sobretot sensual i vital, que aquest estat representa

.Els bolets apareixen a la tardor, en unes condicions misterioses i sovint efímeres, sovint capricioses, s’amaguen pero no s’escapen, i porten un variadíssim regal de for­mes, de colors, i d’olors.

Molts bolets són deliciosus, d’altres poden comportar dolor i mort: la barroca contraposició entre plaer i mort. I són encara, gairebé sempre, un producte dels boscos i dels prats que es pot recollir lliurement: l’innegable atractiu del regal gratu'ít.

Hem oblidat ja l´ eроса en qué els camperols recollien bolets per a combatre la gana, o quan els ordes religiosos obligats a un dieta vegetariana en consumien pel seu sabor més intens.

Ara són moltes les persones que obtenen, grácies a la recol-lecció i al trans­port de bolets a llocs sovint allunyats, on es concentra la demanda, un complement important per a la seva economía.

La recollecció de bolets com a activitat lúdica desplaca milers de persones, satura boscos, pobles, restaurants, mou segurament molts diners.

Encara estem esperant un estudi que quantifiqui els beneficis directes i indirectes de la falera dels Catalans per anar a cercar bolets, i també el seu impacte sobre el medi natural, per hiperfreqüentació.

Així mateix, els estudis forestáls són pobres en dades sobre els bolets.

Des de fa molts anys, partint de la meva curiositat, i especialització en botánica, i estimulat per la necessitat de poder explicar ais alumnes de Micologia coses realment viscudes, i no soin el que diuen els manuals, he observat el component fúngic de les comunitats naturals i m'he interrogat sobre com s’integra en el bon funcionament dels ecosistemes, pero també m’he admirat del batibull etnobotánic que la micofília deis Paísos Catalans ha organitzat en la nostra cultura.

Cultura primer rural, que passa de pares a filis, amb centenars de noms populars, moltes dites, moltes “falses creences’  i també moltes recep­tes de cuina ben acreditades, i després, cultura de ciutat, més basada en els llibres i en un contacte sovint mal assimilat i temerari, amb la saviesa popular.

 Algún dia haurem de fer balanç de la importancia cultural deis llibres dedicate ais bolets: com van aparéixer, sovint producte de traduccions, com es va intentar minorar­los.

Quins són clónics i ho afusellen gairebé tot d’altres fonts i quins intenten innovar.

Quins s’han proposat adaptar-se de veritat a la flora micologica local.

En tot cas, el nombre de guies sobre bolets mareja, pero n’hi ha moltes de molt atractives.

És segur que han salvat moltes vides, que han estimulat els buscadors a ampliar el nombre d’espécies que recullen i, en alguns casos beneíts, han fet interessar algunes persones vers un estudi més aprofundit amb el microscopi, cosa que ha permés afegir dades molt interessants al coneixement dels fongs del nostre país.

I, miracle especial, els lli­bres han fet aparéixer, en pobles tradicionalment micófobs, col-lectius, cada cop més grans, capagos de reconéixer i apreciar els bolets.

Actualment, i a casa nostra, si ens fixem en el nombre i exit de public de les exposicions de bolets, hem de deduir per força que l’afició és molt gran.

La gent s’hi sent irresistiblement atreta.

L'altra cara de la moneda és que la recerca científica sobre el nostre patrimoni natural fúngic está massa endarrerida.

No hi ha micolegs de camp en els instituts de recerca.

Deixem voluntáriament fora els fitopatólegs, que estudien les malalties de les plantes produides per fongs, els microbiolegs, que estudien sobretot les floritures i els fongs patogens del home i dels animals, i els que estudien el conreu dels bolets.

Fora d’aquests camps, sort en tenim de la col-laboració d’alguns antics boletaires, gairebé tots integráts a la Societat Catalana de Micologia, que han estudiat i aprés a identificar els bolets amb l´ajut del microscopi.

Per aixó, hi ha molt bons llibres i monografies, pero sovint son en anglés, francés o alemany, i exigeixen dades sobre carácters químics i dades sobre microscópia de les espores, de la cutícula, anatomía de les lamines, etc.

Hi ha molta feina a fer i molt pocs micolegs formats en aquest camp.

Pero entre els llibres de claus, basades principalment en carácters microscopies, i les guies de camp, que es fonamenten sobretot en fotografíes i que han estat sovint pensades per a una flora que no és la de casa nostra, faltava un llibre básic que ens presentés els bolets més importants de la nostra flora, ben ordenáts taxonomicament, acompanyats de claus de classificació, i amb un minim de dades microscopiques, per a contrastar-les si es disposa de microscopi.

El llibre que ara presento podría ocupar molt bé aquest buit.

En Ramon Pascual no solament té una sólida cultura biológica, obtinguda a la Universitat de Barcelona i en contacte amb la seva dona, Núria Duran sino que ha viscut des de fa molts anys el contacte amb els bolets, amb una bona familiaritat amb la saviesa rural  i amb la flor i nata deis micolegs de camp Cata­lans.

A més, la seva formació professional, precedent del món de la comunicació, Tradició i la publicitat, ha permés un bon coneixement de les técniques de confecció d’un llibre i el difícil art d’explicar les coses amb ordre, claredat i concisió.

Tot aixo es fa palés en aquest llibre, molt didactic i educador, no pensat solament per els boletaires sino també per a tots els naturalistes que senten la fascinado del món deis bolets.

En aquest llibre, l autor centra l’atenció en els macromicets, i en els carácters macroscópics i organoléptics con el color, olor, i sabor.

És la segona obra d’una serie dedicada a un coneixement equilibrat de la micologia, i es complementa amb la deliciosa obra de Maria Muntafiola “Guia deis Fongs Microscopies”, dedicada a la microscopía deis fongs i als fongs petits.

Falta només una obra básica, pero senzilla, que lligui els aspectes fonamentals de la micologia i situi els fongs en el concert general deis éssers vius.

Esperem poder-la oferir, per a completar aquest viatge des de la curiositat culinari a deis bolets fins als secrets que expliquen.  

Texit evolutiu deis fongs, i fins a quin punt tenen un paper estel-lar en el bon funcionament de la biosfera, de la qual, recordem ho, no son sino una pega més, potser més vulnerable que els grans triomfadors de l´evolució: els insectes i les plantes vasculars.

La contemplació de tant d’enginy i tanta varietat ens hauria de fer perdre els fums d’especie dominant i dominadora, i ensenyar-nos a admirar la diversitat natural, a conéixer-la millor i a actuar amb seny i mesura, per a assegurar-ne una bona conservació.

10€

Anuncios relacionados