Les plantes medicinals

L’home primitiu devia utilitzar els elements naturals i les plantes que tenia a l’abast per a la seva alimentació i, amb l’ús, devia començar a dis­tingir si posseïen o no una funció alimentaria normal.

Així, per experièn­cia pròpia о bé amb l’observació dels efectes produïts en els animals, de­via aprendre a conèixer aquelles plantes tòxiques que provocaven tras­torns a l’organisme o que podien causar la mort, i també a reconèixer-ne les característiques que d’alguna manera li solucionaven problemes de sa­lut, com ara les propietats purgants, astringents, antisèptiques, cicatritzants, calmants, al·lucinògenes, etcètera.

L’especialització deuria fer re­caure els coneixements adquirits al llarg de les múltiples generacions en determinats individus, els bruixots de les tribus, els quals en serien els re­ceptors per tradició.

L’evolució en l’aplicació de les plantes com a elements curatius ha estat molt lenta i llarga, fins a la descoberta recent de la composició quí­mica dels principis actius que elles fabriquen, la quantitat elaborada dels quals depèn, en molts casos, dels factors ecològics i de la seva variabili­tat.

És per mitja del coneixement científic d’aquesta composició, de l’ex­tracció i l’aïllament d’aquells principis actius dels quals s’ha conegut l’e­fica cia i del posterior processament i sintetització als laboratoris que s’ha arribat a la medicina moderna farmacèutica.

Tot i que ha restat impor­tancia a la fitoterapia, la medicació s’ha fet més raonable en el sentit que hom coneix l’acció del medicament sobre l’organisme i la dosi adminis­trada.

Aquestes consideracions són majorment aplicables a aquelles plan­tes molt tòxiques però d’una funció medicinal reconeguda, com la bella­dona, la tora, la digital, l’herba talpera, l’herba queixalera, etc., que són recopilades en farmacopea i de les quals és imprescindible la prescripció mèdica.

El reconeixement d’aquest grup de plantes hauria de formar part del nostre bagatge cultural.

A Catalunya és tradicional la utilització de les plantes remeieres, es­pecialment a les zones rurals, on no fa gaires anys era gairebé l’únic sis­tema practicat per a guarir tota mena d’afeccions, molèsties i nafres, fins les més greus.

Qui, després de prendre una infusió de camamilla o de til·la, de glopejar un decuit de farigola о practicar bafs d’eucaliptus, no s’ha sentit alleujat?

La solució ha estat facil, rapida i econòmica, perquè ja sabem que l’ús de les plantes medicinals per a les indisposicions o en situacions anormals de salut, més aviat lleus però molestes, es resolen sovint amb una simple tisana, un decuit, un cataplasma, etcètera.

En aquest llibre trobareu les plantes més importants del nostre país representades en un dibuix que en destaca perfectament els caracters mor­fològics distintius i una descripció dels trets diferencials, utilització i efec­tes.

Això ens permetra de reconèixer-les i sentir el goig de recol·lectar­ies personalment en plena natura durant les nostres excursions, per po­der disposar de la pròpia farmaciola que ens podra solucionar alguns pro­blemes de salut o, si més no, alleujarnos bo i esperant el reconeixement mèdic.

L’autor del text, Àngel Romo, que és un botanic expert en la iden­tificació de les plantes i de les comunitats vegetals dels Països Catalans, ha fet una encertada tria de les plantes remeieres més conegudes de la nostra flora, a més d’un recull important dels seus usos tradicionals.

Per fer ben entenedor el text, cada planta és representada amb fidelitat i amb art per Eugeni Sierra, botanic i dibuixant reconegut internacionalment.

En conjunt, us oferim un llibre que no té altra pretensió que poder ésser un element enriquidor de la nostra cultura i alhora proporcionar tots aquells coneixements que ajudin a aconseguir un saludable equilibri al vostre organisme.

10€

Anuncios relacionados